Podem equiparar el 'Quien me pone la pierna encima para que no levante cabeza' amb el lema d'Espanya: 'jugamos como nunca, perdimos como siempre'.
El mundial 2006 seria com tots els altres si no fos per la viralització d'una acció. No em refereixo a una Austràlia de Gus Hidink, que fou la sorpresa tot i caure a vuitens per 1 a 0 contra Itàlia. No em refereixo a partits extraordinaris encara amb els Ronaldos (el brasiler), Beckhams, Zidanes i Henrys a l'alça i amb joves promeses com Podolsky i amb un Cristiano que marcava penals llavors en un equip on manaven Maniche i Deco i que va arribar a semis.
Em referexio al cop de cap de Zidane i les infintes versions còmiques que se'n sobrevingueren just minuts després del succés i que revolucionaren el Youtube. Si per alguna cosa serà recordat aquell mundial fou pel cop de cap de Zidane a Materazzi. Zidane, que havia fet un mundial esplèndit i que en aquell mateix partit havia marcat un gol de Panenka, va perdre els estreps davant una agresió verbal de Materazzi.
Trist final de carrera per un gran jugador de futbol, ridiculitzat com mai a la xarxa. 'no hase falta desir nada más' , com va dir en Tito Vilanova, ja és prou trist que aquestes imatges quedaran en la memòria visual col·lectiva per sempre més, i jo encara diria més, seran motiu d'escarni viral eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada