El Cafè Zurich és un dels bars més coneguts de Barcelona, ho és per la seva ubicació privilegiada al centre de la Plaça Catalunya on hi passen diverses línies de metro, el ferrocarril de la Generalitat, el tren i molts busos tan de dia com de nit. Estudis recents de sociòlegs sense escrúpols en gastar-se els nostres diners en investigacions estúpides han demostrat que la mitjana de persones que esperen altres persones davant el Zurich és d'uns 50 al llarg de tot l'any, amb puntes de fins a 100 durant els mesos d'estiu quan molts estrangers queden amb natius catalans en aquest lloc normalment després d'haver practicat sexe virtual pel xat roullette i haver mantingut posteriorment un ansiós any de contacte a través de l'skipe o el biper.
Però el cafè Zurich, és també un espai d'anonimat en el sentit augenià dels 'no llocs' de la contemporaneitat. És com els aeroports o les grans estacions, fluxes d'éssers hi passen sense exposar la seva humanitat, sense convertir l'espai en part integrada d'un efecte antropològic, l'espai, precisament, manté aquella neutralitat imperturbable davanat l'afluència de milers de persones durant el dia, persones que passen per davant, la majoria s'hi aturen, alguns, pocs, seuen per prendre alguna cosa, i tots, tots miren silenciosament.
Però el cafè Zurich, és també un espai d'anonimat en el sentit augenià dels 'no llocs' de la contemporaneitat. És com els aeroports o les grans estacions, fluxes d'éssers hi passen sense exposar la seva humanitat, sense convertir l'espai en part integrada d'un efecte antropològic, l'espai, precisament, manté aquella neutralitat imperturbable davanat l'afluència de milers de persones durant el dia, persones que passen per davant, la majoria s'hi aturen, alguns, pocs, seuen per prendre alguna cosa, i tots, tots miren silenciosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada