El text postmodern ha abdicat de les paraules, per massa feixuges en segons quins contextos i per massa confoses en d'altres. El text postmodern confia més en les imatges alhora de transmetre missatges a través del xat, del mail o de l'SMS. Una prova ben clara la trobem en les emoticones, símbols lingüístics adaptats i conformats de tal manera que formin una imatge amb sentit.
Les emoticones neixen a primers de segle XX però no és fins l'invent dels xats i la comunicació telemàtica que adopten un paper important en les comunicacions. Moltes vegades, un text escrit pot provocar confusió: ironies mal enteses poden acabar amb bronca, les emoticones han ajudat a millorar les relacions de moltes persones que es comuniquen a través de xats, whatzupps, MSN... una cara somrient després d'un comentari irrespectuós suavitza el sentit i permet una recepció més positiva del comentari.
Les emoticones també serveixen per accelerar la comunicació i no perdre's en descripcions massa llargues quan s'està enviant un missatge en temps reals, és molt més fàcil apretar un botó i que aparegui instantàniament a l'altra banda del fil comunicatiu un cor somrient que no haver d'escriure: 'em fas molta gràcia amor meu'.
El llenguatge humà evoluciona en una època on les emocions cada vegada estan més manipulades. Per tant, el dia que la literatura vulgui tornar a reconciliar-se amb el seu lector, haurà d'adoptar les emoticones.
El llenguatge humà evoluciona en una època on les emocions cada vegada estan més manipulades. Per tant, el dia que la literatura vulgui tornar a reconciliar-se amb el seu lector, haurà d'adoptar les emoticones.
Estic d'acord que a vegades amb les paraules al comunicar-nos emetem errors, cadascú ho pot interpretar a la seva manera, segons quin estat emocional tingui. A mí m¡ha passat.
ResponEliminaPerò tampoc veig clar, aquests signes... però què hi farem...
és l'era de la imatge ;)
ResponElimina