Crec que les estatues humanes són ja un símbol d'aquest itinerari propiament turístic de Barcelona. Però també crec que representen l'opressió social que viu actualment la humanitat. La imatge no pot ser més reveladora: éssers humans atrapats en estructures anti-naturals obligats a mantenir una postura estàtica i incòmode durant hores i hores. Però la realitat com sempre transcendeix la metàfora i es converteix en arrabassadora des del moment en que l'ajuntament ha volgut regular aquesta ironia simbòlica i ha fixat el pagament de quotes i una mena d'oposicions d'estètica per poder accedir a formar part d'aquesta reivindicació de l'immobilisme social que avui tots patim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada