Or per Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Film de Michel Gondry i guió de Charlie Kaufman i Pierre Bismuth.
Deconstrucció, barreja de gèneres, plena de referents, una banda sonora exquisita, un guió monumental, una direcció impecable... no acabaríem, per això és la millor història d'amor del segle XXI.
Plata per Amelie (Jean Pierre Jeunet)
Representa com ningú un prototip de dona actual, un dels molt tipus de dones que avui hi ha, un cop prou emancipades. És una Amelie, és una naïf, ens agrada aquest tipus de dones, perquè conserven l'esperança en l'amor més que en el subjecte d el'amor, per això Amelie representa tan bé aquest nou segle, per limpersonalisme de la història i pel valor del procés independentment del resultat i pel felicisme que el nostre amic de la volta al món sobre rodes ha popularitzat. La música d'Ian Tirsen remata la cosa, no cal dir-ho.
Bronze per Lost in translation (Sofia Coppola)
Indeterminació, aquesta és la millor paraula per un estrany amor entre una joveneta Scarlett Johansonn i un senyor gran Bill Murray en un lloc tan indeterminat com Tokio. És l'amor de l'anonimat, una perfecte metàfora del 'no lloc' de Marc Augé, el 'no amor' de Sofia Coppola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada