El guardaespatlles una història d'amor amazònica

Crec que el Guardaespatlles representa millor història d'amor que Pretty Woman. Pretty Woman no deixa de ser anacrònica, un home ric que sedueix una dona pobre, un home amb una professió que s'enamora d'una dona amb una obligació, el domini patriarcal pur i dur, on són els homes que salven les dones. En canvi, a El Guardaespatlles és ella qui parteix d'una posició de poder, òbviament, ell és qui acaba dominant la relació i és ell qui acaba posant les pautes d'un enamorament romàntic, salvant-la dels dolents que li volen fer mal, però ella és qui contracta, ella és qui li paga, i qui paga mana. Per això crec que en un món cada vegada més dominat per les dones, en un món on les dones tenen més capacitat per adaptar-se, tenen més capacitat per comunicar-se, més capacitat per sacrificar-se, ha de ser El Guardaespatlles, una història d'amor amazònica, el prototip d'història d'amor cinematogràfica de la contemporaneitat.