Ferran Adrià, alma mater del Bulli, és com John Cage de la Música, com el Picasso de la pintura o el, el, el, el Us adoneu que no hi ha un referent d'autèntica desconstrucció conjuntament amb èxit professional i reconeixement internacional en la literatura? Adrià ha convertit l'art del menjar en una experiència que no només es basa en el sentit del gust, el mèrit i la revolució d'Adrià és fer que la vista, el tacte, l'oïda i l'olfacte, també entressin en joc en aquest art centenari de jalar per 300 euros el plat. Cage feu del silenci música, genial, i Picasso feu de la deformació bellesa, però qui ha arribat a jugar tan amb les paraules que hagi aconseguit fer del llenguatge quelcom més que un estri comunicatiu bonic? Qui ha transgredit prou el text, la narració, l'estil, el temps, l'espai, els personatges, la llengua, la veu, la literatura, per ser reconegut i consumit? Sí, hi ha exemples de literatura transgressora, sens dubte, però qui la compra? Qui la lloa? Algun escriptor o escriptora que s'ofereixi a ser el Ferran Adrià de la literatura?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada